Tancar

Polinèsia francesa cap a la prohibició de la mineria a les seves aigües

Taula de continguts

Comparteix l’article: 

El Consell de la Polinèsia Francesa ha instat el govern francès a assegurar els recursos al llit marí davant dels territoris d’ultramar de qualsevol empresa o nació que pretengui aprofitar-se’n.

El 7 de setembre, 43 dels 45 membres del Consell d’Economia, Social, Desenvolupament i Cultura de la Polinèsia Francesa van votar a favor de la proposta d’establir una prohibició temporal de la mineria als fons marins de l’arxipèlag. És una proposta històrica, feta per un país que es nodreix del turisme i dels pocs recursos existents, provinents del fons del mar.

El Consell, que no té poder de decisió, però actua com a consultor local del govern francès, és, tanmateix, una institució molt important, que París ha de tenir en compte. El ministre de Recursos Marins, Heremoana Maamaatuaiahutapu, va dir que això hauria de ser un exemple per a altres veïns del Pacífic. “Kiribati, Nauru i les Illes Cook ja estan immersos en un procés d’exploració. Necessitem que els nostres cosins del Pacífic aturin aquesta bogeria. Som el primer país membre del Fòrum que adopta aquesta resolució sobre l’exploració dels fons marins. De moment, el coneixement que tenim del nostre fons marí és només del 5 %”. El ministre va subratllar que la investigació científica i l’exploració per explotar els recursos són dues coses molt diferents.

La Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) de la Polinèsia Francesa en té més de 4,7 milions de quilòmetres quadrats i representa gairebé la meitat de la superfície de l’aigua sota jurisdicció francesa. Per tant, el Consell va instar el govern francès a assegurar els recursos al llit marí davant dels territoris d’ultramar de qualsevol empresa o nació que pretengui aprofitar-se’n.

El maig passat, Maamaatuaiahutapu va recordar que Wallis i Futuna, Nova Caledònia i la Polinèsia Francesa tenen la mateixa posició sobre la mineria en aigües profundes. “Si hem d’examinar el que hi ha al fons de l’oceà -va subratllar el ministre-, cal fer-ho exclusivament per adquirir coneixements, no amb fins d’explotació. I això ha de quedar molt clar. Volem missions per adquirir coneixements. Ni tan sols goso dir ‘exploració’, perquè aquest terme s’associa massa sovint amb l’explotació. Tenim 502 muntanyes submarines a la llista i no en coneixem cap. Crec que és important conèixer la biodiversitat al voltant d’aquestes muntanyes submarines, més enllà dels minerals que allotgen”.