Per quart cop Marcelino Botín dissenyarà un vaixell per guanyar l’America’s Cup. Va començar amb Team New Zealand el 2007, després Luna Rossa i, en la passada edició, va liderar el disseny d’American Magic. 

Com va ser, fitxar per Alinghi?

Primer perquè l’Alinghi Red Bull Racing és un equip europeu i la que ve serà a Barcelona. Això ho fa més fàcil per a nosaltres pels horaris, la idiosincràsia cultural, etc. A més, amb l’Ernesto Bertarelli tenim una relació des de fa anys.

El va fer dubtar, que Alinghi fos un equip nou?

En absolut. Per a mi, el més important és gaudir dels tres anys de la teva vida que dedicaràs al projecte. Són moltes hores de feina i, si no estàs content, és molt dur. Trobar un bon ambient i que em deixessin organitzar el meu propi equip de disseny va ser determinant. Començar de zero, amb un full en blanc, és un altre estímul. L’actual Alinghi és un equip bàsicament nou, només manté una part petita de la seva estructura anterior; a més, està associat a Red Bull. Encara que Red Bull no hagi estat tan involucrat a America’s Cup, té una gran experiència en equips de motorsport amb alta tecnologia.

Com funcionen les sinergies amb Red Bull?

Tot i que dissenyar vaixells i cotxes siguin coses diferents, tenen molts punts en comú. Les eines de disseny són molt similars, per exemple per a l’aerodinàmica o el càlcul d’estructures, encara que les escales siguin diferents. Hi ha un aprenentatge que els hem de transmetre perquè no estan acostumats als vaixells, i això és un problema perquè requereix temps i aquí les coses van molt ràpides. De vegades cal decidir si tenim prou temps per esperar la seva ajuda. Alguns enginyers de Red Bull han vingut a treballar amb nosaltres des del principi, i amb ells aquest problema de la comprensió dels vaixells ja no és cap dificultat. També tenen uns laboratoris de proves molt especialitzats a la nostra disposició que ens són molt útils, ens eviten temps i gastar diners muntant-los. Per al simulador, nosaltres fem els càlculs en temps real; ells, però, ho fan d’una altra manera. Però la seva tecnologia i programari sí que ens aporten molt. També en altres camps, com ara sistemes i electrònica, en què ells estan molt avançats.

El vent de Barcelona els està donant molts maldecaps?

Fins ara gairebé sempre hem tingut vent per navegar al camp de regates de Barcelona. Les onades són un factor nou respecte a edicions anteriors, és un desafiament especialment quan el vent bufa de l’est durant diversos dies seguits. Alguns dies serà difícil competir, amb onades de més d’un metre d’alçada les coses es compliquen molt. El període de l’onada és de només quatre segons, són onades molt punxegudes; i, si aquesta onada de fons és de diferent direcció que la del vent, el desafiament és encara més gran. Pel que fa al disseny, hem de jugar amb les estadístiques de les condicions de la seu per aconseguir un vaixell competitiu en tot el rang previst, i ara entra a la incògnita l’equació de l’onatge, que abans no existia. En el disseny em sembla molt important que els sistemes funcionin bé i siguin eficaços per respondre als inputs dels navegants, perquè navegar amb onades els és més difícil.

Canvi de regla amb vaixell més lleuger i foils més grans

El vaixell volarà abans i, en aquest sentit, la nostra feina és més fàcil. La mida més gran dels foils sí que en condiciona el disseny respecte a anteriorment. Els vaixells no seran més lents i crec que evitarem regates com algunes que vam veure a Auckland, que van ser una mica patètiques i penoses.

Data prevista per navegar amb el nou AC 75?

Sense entrar en detalls, segur que serà el 2024; però no sé la data exacta. D’una banda, vols tenir el vaixell a l’aigua com més aviat millor; el nostre vaixell actual és de primera generació i el nou serà de tercera, fet que suposa un gran canvi. D’altra banda, sempre és una temptació endarrerir el màxim possible el temps de disseny. És clar que s’aprèn més navegant el vaixell que a l’oficina. La clau és saber el moment òptim. Des que tenim el disseny definitiu triguem entre 10 i 12 mesos a construir el vaixell. La closca de carboni no necessita gaire temps, però muntar tots els sistemes i comprovar-los requereix molt més temps que en una altra mena de vaixell.

Pel que fa als monocascs del 2007, influeix més el disseny que la tripulació?

A l’anterior edició vam navegar i competir tan poc que és molt difícil saber-ho del cert. El 2020 tothom feia el mateix a les presortides; però les possibilitats són infinites, es poden fer moltes més coses que les que vam veure a Auckland. Potser una facilitat més gran de foilejar hi ajudi, i és que uns dels problemes anteriors era aturar el vaixell. Crec que veurem coses noves. És difícil de dir, però penso que ara la tripulació és més important. Aquests nous són molt més ràpids i trobar un nus més de vent al camp de regates és molt important. Ja vam veure com, a Auckland, Luna Rossa va ser més lent que New Zealand; però va ser capaç de guanyar regates gràcies al fet que van navegar millor.